Josep Font i Gumà

Josep Font i Gumà fou un arquitecte, titulat el 17 d’abril de 1885. Va ser acadèmic de Sant Jordi el 1922. Nebot del polític i empresari Francesc Gumà i Ferran.

Fou un gran afeccionat i col·leccionista de rajoles. La seva notable col·lecció de ceràmica catalana del segle xiv al xvi la va anar formant amb nombroses sortides arqueològiques amb els seus amics Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà i Soqué. Fruit de la seva passió, va publicar l’important treball «Rajoles d’art vidriades catalanes i valencianes» (1905).

XALET MIRAMAR O DEL NIN       

A Vilanova i la Geltrú va fer la font de la plaça de Soler i Gustems el (1893), el Xalet Miramar o del Nin i va aconseguir que la diputació de Barcelona restaurés el castell de la Geltrú -encarregat a Jeroni Martorell– a canvi de la seva col·lecció de rajoles. A Sant Pere de Ribes va construir l’Hospital del Redós de Sant Josep i Sant Pere (1907) i la font commemorativa de la canalització d’aigües (1906). A Sitges va construir l’Hospital de Sant Joan i diverses cases particulars. Juntament amb Antoni M. Gallissà, va fer el temple parroquial de Sant Esteve de Cervelló.

FONT PLAÇA SOLER I GUSTEMS

A Barcelona va fer la reforma de l’Ateneu Barcelonès del 1904 i la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i la Casa de Mercedes Niqui (1910), al carrer Balmes 127, per a la qual va guanyar el concurs anual d’edificis artístics en l’edició 2010. També és l’autor de l’hospital de Sitges i de la fàbrica Pirelli de Vilanova.

L’any 1887  just acabat de sortir de la Universitat va construir el seu primer edifici a la Plaça Universitat 7 . Els terreny on es va construir aquest edifici eren propietat de la seva tieta Antonia Gumà.

Plaça Universitat, 7