Bernardí Martorell i Puig 

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877–1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer a la Casa Bernardí Martorell l’any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d’Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner

Les seves obres més destacades són l’Església de Sant Agustí, a Sabadell, el Cementiri d’Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre altres, en l’àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a Sant Feliu de Guíxols (1911)  i la Casa a Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis cantonada amb carrer Roger de Flor. 130 de  Barcelona:

ERs tractava inicialment d’un magatzem planta baixa copntruit l’any 1917 i va acabar essent una casa de de cinc plantes  l’any 1924.

Monestir Santa Maria Valdonzella

Elegant edifici en el xamfrà de la part de muntanya de la Gran Via de les Corts Catalanes amb Roger de Flor de cara a la plaça de Tetuan. Damunt de l’àtic hi ha una coberta de teula en forma de línia trencada d’airosa composició.

Casa Pilar Sarahima

Bernardí Martorell i Puig  hi visqué als pis principal, que era la planta noble, fins poc abans de la seva mort el 1937. Després va ser el domicili de la seva filla Josefina Martorell i Jordà.

Gran Via de les Corts Catalanes 669 bis – Roger de Flor, 130. Barcelona